作曲 : Xavier Sarrià Batlle/Miquel Angel Ramos Dolz/Robert Enric Fernández Dutrus/Miquel Angel Gironès Sanz
Pense que ha arribat l’hora del teu cant a València.
Temies el moment.
Confessa-ho: temies.
Temies el moment del teu cant a València.
La volies cantar sense solemnitat,
sense Mediterrani, sense grecs ni llatins,
sense picapedrers i sense obra de moro.
La volies cantar d’una manera humil,
amb castedat diríem.
Veies el cant: creixia.
Lentament el miraves créixer com un crepuscle.
Arribava la nit, no escrivies el cant.
La vida és un matí de cada dia
quan et passava a recollir
Una caputxa negra, texans amples,
un mural descolorit
La vida és una classe a Filologia
on agitàvem el demà
Un sol roig colant-se a l'assamblea,
apunts bruts, cabells daurats
La vida és un dijous que acabaria
al teu pis d'estudiants
quatres espelmes grogues a la cuina,
ombres nues, plats trencats
La vida és un cel blau cap al migdia
quan pujàvem al terrat.
Una cançò d'Extremo o Roba Estesa
València entre llençols blancs
La vida és tancar els ulls, tornar a riure,
cridar al vent, sentir-nos lliures.
La vida és desitjar tornar a nàixer,
córrer tot sol, sentir-te créixer
La vida és el fred tallant les cares
i una llàgrima incendiant les galtes
La vida és entendre que he d'aprendre,
aprendre a viure
la vida sense tu
La vida és mossegar la fruita dolça
a les escales del Mercat Central;
pujar per Cavallers fins la Valldigna,
fumar oblits, cantar a crits
La vida és una casa enderrocada
prop de les Torres de Serrans.
«Amor, humor, respecte» a la façana,
foc i metralla a les nostres mans
La vida és agafar el primer tranvia
del Pont de Fusta al Cabanyal
Una ciutat taronja a les finestres
Un món en guerra als ulls cansats
La vida és una barca abandonada
que vam trobar davant del mar
Sentir-nos com dos nàufrags a la platja
l'últim cop que em vas besar
La vida és tancar els ulls, tornar a riure,
cridar al vent, sentir-nos lliures.
La vida és desitjar tornar a nàixer,
córrer tot sol, sentir-te créixer
La vida és el fred tallant les cares
i una llàgrima incendiant les galtes
La vida és entendre que he d'aprendre,
aprendre a viure
La vida és tancar els ulls, tornar a riure,
cridar al vent, sentir-nos lliures.
La vida és desitjar tornar a nàixer,
córrer tot sol, sentir-te créixer
La vida és el fred tallant les cares
i una llàgrima incendiant les galtes
La vida és entendre que he d'aprendre,
aprendre a viure
la vida sense tu
La vida sense tu
La vida sense tu
La vida sense tu
La vida
Aquell sol matiner, les Torres dels Serrans
amb aquell breu color inicial de geranis.
Veus, des del menjador, per la finestra oberta,
Benimaclet ací, enllà veus Alboraia,
escoltes des del llit les sirenes del port.
Copyright © 2024 一周音乐 | 联系我
