Ciutats a sota el mar,

fantasmes nuclears,

i sents l'angoixa pel carrer,

no hi ha sortida.

De nit crema l'asfalt,

podria ser el final,

però no em despertaré

fins que sigui/es faci de dia.

Treu-te la cuirassa,

es pot saber què et passa?

Hem de parlar:

quin sentit té continuar

si tu no m'estimes?

S'esgota el món

i tu just a temps te'n vas,

no puc marxar ni em vols,

veuré caure el cel des del portal.

Que esclati tot!

Que esclati tot!

Dius que em nego a reaccionar al desastre,

que demà ja serà tard per salvar-me.

M'he quedat sol resistint-me a l'absurd

i ara no tinc ni present ni futur.

Vull tancar-me a casa

mentre el sol m'abrasa.

Estic cansat,

per què hauria de lluitar

si tu no m'estimes?

S'esgota el món

i tu just a temps te'n vas,

no puc marxar ni em vols,

veuré caure el cel des del portal.

Que esclati tot!

Que esclati tot!

Si això fos un malson

què canviaries?

Teníem una opció,

però vam cometre un error.

S'esgota el món

i tu just a temps te'n vas,

no puc marxar ni em vols,

veuré caure el cel des del portal.

Que esclati tot!

Que esclati tot!

Si això fos un malson

què canviaries?

Teníem una opció,

però vaig triar ser lliure

i ara espero en silenci que esclati tot.