Al veure despuntar

el major lluminar,

en la nit més ditxosa,

els aucellets cantant

a festejar-lo van

amb sa veu melindrosa.

I l’àguila imperial,

se’n vola cel endalt

cantant amb melodia

dient: – Jesús és nat

per treure’ns de pecat

i dar-nos alegria.

Respon-li bé el pardal

- Avui, nit de Nadal

és nit de gran contento!

El verdum i el lluer

diuen cantant també:

– Oh, que alegria sento!

I canta el passarell:

– Oh, que hermós i que bell

és l’Infant de Maria!

Li respon ara el tord,

– Vençuda és la mort,

i naix la vida mia!

Murmura el rossinyol:

– És més bonic que el sol,

més brilliant que una estrella.

La cotxa i el bitxac,

festegen al manyac

– i a sa Mare donzella.

Refila el reietó

per glòria del Senyor,

filant amb biçarria.

El canari segueix.

Llur música pareix

celestial melodia.

Ja n’entra el cotoliu

dient: - Aucells, veniu

a festejar l’aurora.

I la merla, xiulant,

anava festejant

a la més gran Senyora.

L’estiverola diu:

– Ja no és hivern ni estiu,

sinó que és primavera

puix que és nada una flor

que exhala tal olor

que omple la terra entera.

Cantava el francolí:

– Aucells: qui vol venir

avui, a trenc de dia,

a veure el Gran Senyor

amb sa gran resplendor

a dins d’una establia?

Picots i borroners

volen entre els fruiters

cantant llurs alegries;

la guatlla i el cucut

del molt lluny han vingut

per contemplâ el Messies.

Vé xiluant el puput:

– Eixa nit ha vingut

el Rei de més grandesa.

La tórtora i el colom,

admiren a tothom

cantant sense tristesa.

I canta la perdiu:

– Me’n vaig a fê el meu niu

a dins de l’establia,

per veure bé l’Infant

com està tremolant

en braços de Maria.

La garsa, griva i gaig

diuen: – Ara vé el maig!

Respon la cadernera:

– Tot arbre reverdeix,

tota planta floreix,

com si fos la primavera.

Xiuxiueja el pinsà:

– Glòria avui i demà;

sento immensa alegria,

de veure el Diamant

tan hermós i brillant

en braços de Maria.

El xut, també el mussol,

en veure eixir el sol,

confosos se retiren;

el gamarús i el duc

diuen: – Mirar no puc;

tals resplendors m’admiren.